MOVIMENT DE LES DADES DE L'ESTACIÓ

PREGUNTA: Per què els valors de temperatura i humitat de la estació meteorològica canvien constantment, mentre que l'aplicació del temps al meu mòbil sempre marca el mateix?

RESPOSTA: Això demostra que l'estació funciona perfectament! L'estació mesura el microclima de la població en temps real, captant cada petita ràfega de vent, canvi d'ombra o variació natural de l'aire al teu jardí o terrat.

Les aplicacions comercials del mòbil, en canvi, no mostren dades en directe. Utilitzen dades d'estacions oficials que poden estar a quilòmetres de casa teva (com els aeroports) i apliquen mitjanes horàries i arrodoniments.

Per això sembla que no es moguin. Si veus "moviment" a les teves dades de l'estació meteorològica local, veus la respiració real de l'atmosfera a casa teva.

PER QUÈ LES DADES DE L'ESTACIÓ CANVIEN CONSTANTMENT?

La temperatura, la humitat, la pressió atmosfèrica i el vent són variables que canvien contínuament en funció de les condicions de l'atmosfera. Els sensors de l'estació detecten aquestes variacions i les transmeten, de manera que els valors poden pujar o baixar d'un moment a l'altre.

Per exemple, la temperatura pot variar per l'escalfament del sol, el pas dels núvols o l'arribada d'una massa d'aire diferent. La humitat també varia amb la temperatura i la presència d'humitat a l'aire, mentre que el vent pot canviar de velocitat i direcció en qüestió de segons.

Per què les aplicacions meteorològiques mostren valors més estables?

Moltes aplicacions meteorològiques mostren dades procedents de models de predicció, estimacions o mesures que s'actualitzen a intervals determinats. A més, poden aplicar processos de càlcul, mitjanes o arrodoniments que fan que els valors semblin més estables.

La diferència principal és que aquesta estació mostra les condicions meteorològiques mesurades localment pels seus sensors, amb les variacions pròpies de l'atmosfera. Per això, les dades no són estàtiques: reflecteixen l'evolució real del temps al nostre entorn.

La idea clau a transmetre: una estació meteorològica registra les condicions que hi ha en aquell lloc i moment. Les dades que canvien no són un error; són un reflex de la variabilitat de l'atmosfera.

ÀREA D'INFLUÈNCIA DE L'ESTACIÓ METEOROLÒGICA.

L'àrea d'influència d'una estació meteorològica a Santpedor varia segons el paràmetre analitzat i la topografia plana de la fondalada del Bages on s'ubica.

Àrea d'influència directa (1 a 3 km)

Nucli urbà de Santpedor, l'Aiguamoll de la Bòbila, les zones agrícoles del voltant, els polígons industrials propers i, per proximitat real (≈2,8 km), el nucli de Pineda de Bages.

Fiabilitat total: la precipitació acumulada per xàfecs, la velocitat i direcció del vent local i la humitat del sòl tenen una precisió pràcticament exacta en aquest radi.

Àrea d'influència mesoclimàtica (5 a 10 km)

Nord del Pla de Bages: dades molt fidels per a poblacions veïnes situades a una cota compresa aproximadament entre 240 i 310 m —similar, encara que no idèntica, als 330 m de l'estació—, com Sant Fruitós de Bages (nucli central, ~250-260 m), Sallent (278 m) i la zona plana de Castellnou de Bages. El sector nord de Manresa, prop dels turons de Bufalvent i Collbaix, sí que arriba a cotes de 350-400 m i més, a diferència del centre històric de la ciutat (238 m).

Variables globals: la pressió atmosfèrica, la radiació solar, l'evapotranspiració i el seguiment de fronts generals són vàlids per a pràcticament tot el Bages central, amb l'excepció important dels fenòmens convectius (vegeu més avall).

Condicionants i microclimes específics.

Inversió tèrmica: durant les nits serenes d'hivern, l'aire fred queda atrapat al fons del pla. L'estació registra amb exactitud les gelades del seu entorn immediat, però hi ha diferències notables en fondalades i en turons o serres properes.

Tempestes d'estiu i fenòmens convectius (pluja, calamarsa): la precipitació convectiva és, per naturalesa, molt localitzada i poc homogènia dins del Bages. No és estrany que plogui a Santpedor i a Manresa no caigui ni una gota, o que calamarsegi amb intensitat a Artés mentre Santpedor i Manresa es mantenen completament secs. Aquest patró es repeteix any rere any de manera regular, i és una limitació física del fenomen (cèl·lules convectives d'abast d'uns pocs quilòmetres), no un defecte de l'estació.

En resum: caràcter orientatiu, no representatiu.

Santpedor, Manresa, Sant Fruitós de Bages, Callús, Sant Joan de Vilatorrada i Navarcles formen l'àrea d'influència general de l'estació. Cal entendre-ho, però, com una referència orientativa i no com una dada representativa en sentit estricte: cada municipi del Bages té el seu propi microclima local, especialment pel que fa a pluja i calamarsa d'origen convectiu, i les dades de Santpedor no es poden extrapolar automàticament a la resta de municipis. Un percentatge únic de "representativitat" donaria una falsa sensació de precisió i homogeneïtat que la realitat atmosfèrica del pla no té; per això aquesta classificació ha de llegir-se com una guia general de fiabilitat esperada segons la distància i el relleu, mai com una previsió puntual per a un municipi concret.

D'ON PROVENEN LES DADES METEOROLÒGIQUES EXTERNES A L'ESTACIÓ?

Les dades meteorològiques externes a l'estació provenen de models numèrics oficials d'organismes de referència mundial com l'ECMWF, el GFS, l'ICON i els programes d'observació terrestre de Copernicus, garantint informació basada en la ciència meteorològica actualitzada i rigorosa.

Quina diferència hi ha entre "model meteorològic" i "model numèric"?

Per aclarir dubtes terminològics, és útil distingir entre dos conceptes.

Model meteorològic: El concepte general fa referència a qualsevol representació teòrica, conceptual o matemàtica destinada a descriure el comportament de l'atmosfera i a entendre o preveure l'evolució del temps.

Model numèric: El text descriu un programa informàtic que utilitza superordinadors per resoldre equacions físiques i matemàtiques complexes de l'atmosfera, permetent calcular el seu estat futur a partir de condicions inicials específiques.

Nota pràctica: A la pràctica, els termes "model meteorològic" i "model numèric" s'utilitzen com a sinònims, ja que la majoria dels models operatius per a les previsions meteorològiques són numèrics.

💧 HUMITAT

Humitat absoluta: quantitat real de vapor d'aigua present a l'aire, expressada en grams per metre cúbic (g/m³).

Humitat relativa (HR): relació entre la pressió de vapor d'aigua actual present a l'aire i la pressió de vapor de saturació a aquella mateixa temperatura, expressada en percentatge (dit de manera senzilla: quant "plena" de vapor està l'atmosfera respecte al màxim que podria contenir sense condensar, a aquesta temperatura).

Valor de lectures directes de l'estació.

Els tres llindars de referència generalment utilitzats (basats en els criteris d'organismes com l'OMS i l'AEMET per a la salut, confort i meteorologia ambiental) són:

Sec: Menys del 40% (amb valors per sota del 30% considerats aire molt sec).

Normal: Entre el 40% i el 60% (interval d'equilibri i confort òptim).

Humit: Més del 60% (amb valors per sobre del 70% considerats d'alta humitat).

Pressió de vapor: pressió parcial que exerceixen les molècules de vapor d'aigua presents a l'atmosfera, expressada en hPa.

Valor calculat, a partir de diferents lectures directes de l'estació.

Punt de rosada: temperatura a la qual cal refredar l'aire, a pressió i contingut de vapor constants, perquè aquest arribi a la saturació i el vapor d'aigua comenci a condensar-se, formant rosada o boira en superfície, o núvols quan el procés es dona en alçada per ascens adiabàtic.

Valor calculat, a partir de diferents lectures directes de l'estació.

Evapotranspiració ET0, calculada per l'estació: demanda evaporativa teòrica de l'atmosfera, calculada amb un mètode estàndard (equació FAO-56 Penman-Monteith) per a un cultiu de referència hipotètic (gespa), a partir de la temperatura, la humitat, el vent i la radiació mesurats a l'estació en aquell punt i moment concrets.

Valor calculat, a partir de diferents lectures directes de l'estació.

Diferència d'entorn (Urbà vs. Interurbà / Rural):

Entorn urbà (Jardins i parcs): mesura afectada per l'efecte "illa de calor" (temperatures més altes que en zones obertes), l'efecte "illa seca" (humitat relativa més baixa) i la reducció del vent i la radiació solar directa per les edificacions i les ombres urbanes. Com que el vent i la radiació solen ser inferiors, l'ET0 urbana sol ser també inferior a la rural, malgrat la temperatura més alta. És la dada ideal per ajustar el reg dels espais verds.

Entorn interurbà / rural (Camps de cultiu): mesura a l'aire lliure, amb vent lliure i radiació solar directa tot el dia, cosa que sol donar una ET0 superior a la de l'entorn urbà. És la dada més útil per gestionar l'agricultura i el reg a camp obert.

El VPD (Vapor Pressure Deficit o Dèficit de Pressió de Vapor) és un indicador que mesura la "capacitat de l'aire per absorbir humitat". Representa la diferència entre la quantitat d'aigua que conté l'aire actualment i la quantitat màxima d'aigua que podria retenir si estigués saturat a la mateixa temperatura. Valor calculat, a partir de diferents lectures directes de l'estació.

-Aire molt sec: Indica un ambient amb una humitat relativa molt baixa, una temperatura alta, o una combinació de totes dues.

- Impacte en la vegetació: Provoca un alt estrès hídric. L'aire "demana" o estira la humitat de les plantes a gran velocitat, la qual cosa les obliga a tancar els estomes per evaporar menys aigua i no deshidratar-se, aturant el seu creixement.

(Com a referència general per al desenvolupament vegetal, els valors equilibrats o òptims solen situar-se entre 0.8 i 1.5 kPa).

⚠️ CANVIS SOBTATS.

El preavís de "CANVIS SOBTATS", és un algorisme propi, un indicador de resposta ràpida dissenyat per identificar canvis atmosfèrics rellevants en un interval breu; funciona de manera contínua, i opera tant a l’estiu com a l’hivern.

Com funciona l’algoritme.

L’algorisme funciona de manera contínua, realitzant observacions constants que permeten reconèixer tendències i identificar variacions sobtades o canvis inesperats en la meteorologia local.

Com funciona l'algoritme multiestacional?

A diferència dels models de previsió a llarg termini, el sistema analitza en temps real la combinació de quatre paràmetres físics de l'estació aplicant filtres intel·ligents per evitar falsos positius segons l'època de l'any:

En ser un sistema de predicció a curt termini, podem oferir una fiabilitat de 70-95%

- Boira i glaçades (90% - 95%)

- Vents forts (80% - 85%)

- Tempestes i pedregades (75% - 85%)

- Precipitació de neu (70% - 80%)

🟡 Canvi atmosfèric acusat en curs.

📈 Inestabilitat moderada en augment.

🟢 Atmosfera lleugerament variable.

🟢 Atmosfera estable i sense anomalies.

Aquesta previsió la genera un algorisme basat en diversos paràmetres, tot i ser força precisa, només és orientativa.

📈 TENDÈNCIA A CURT TERMI.

És normal que els indicadors canviïn diverses vegades al dia o l’hora, ja que les dades s’analitzen constantment per reflectir-ne l’evolució.

Tendència de zona: L'estat del cel s'obté a partir de la informació en temps real proporcionada per a les coordenades exactes de l'estació. Aquest servei recopila i processa contínuament les dades dels principals models numèrics dels organismes meteorològics oficials (com l'ECMWF europeu, el DWD alemany, la NOAA nord-americana o Météo-France).  

A partir d'aquestes anàlisis atmosfèriques, les condicions del cel s'identifiquen mitjançant els codis estàndard de l'Organització Meteorològica Mundial (WMO) i es tradueixen de forma automàtica a una descripció clara i intuïtiva en català (com ara Cobert, Parcialment ennuvolat o Pluja feble). Les dades s'actualitzen periòdicament per oferir una referència fiable i contínua de la nuvolositat sobre la nostra zona.  

Dades obtingudes de Model meteorològic. Més Info >aquí<

🌬️ VENT.

Vent: velocitat mitjana sostinguda, a la qual bufa el vent de manera continuada en un interval de temps.

Vent pic del dia:  La ràfega de vent més intensa enregistrada al llarg de tota la jornada.

Direcció del vent: Punt cardinal d'on prové el vent.

Valor de lectures directes de l'estació.

Marinada, és un vent de component sud, canalitzat de mar cap a interior, s'inicia al migdia, al final de tarda-vespre

🌧️ PLUJA

Intensitat: Quantitat de pluja per unitat de temps (mm/h).

Hora: Pluja acumulada en l'última hora (mm).

Diària: Pluja acumulada des de l'inici del dia (mm).

Mensual: Pluja acumulada des de l'inici del mes (mm).

Esdeveniment: Pluja acumulada en l'últim episodi de pluja, fins que s’atura durant un temps prolongat (mm).

24 Hores: Pluja acumulada en les darreres 24 hores (mm).

Setmanal: Pluja acumulada des de l'inici de la setmana (mm).

Anual: Pluja acumulada des de l'inici de l'any (mm).

Mil·límetres (mm) de precipitació.

La precipitació s'expressa habitualment en mil·límetres. Un mil·límetre de pluja equival exactament a 1 litre d'aigua per metre quadrat (1 mm = 1 L/m²). Per tant, 10 mm de precipitació equivalen a 10 L/m² d'aigua acumulada sobre una superfície d'un metre quadrat.

Valor de lectures directes de l'estació.

☀️ RADIACIÓ SOLAR.

Radiació solar: Potència de la llum solar que arriba a l’estació en aquest moment (W/m²).

UV (índex UVI): Intensitat de la radiació ultraviolada i risc per a la pell: 0-2 baix, 3-5 moderat, 6-7 alt, 8-10 molt alt, 11+ extrem.

Notes tècniques per a l’estació.

Radiació solar: el sensor mesura la radiació global (directa + difusa) sobre un pla horitzontal. En condicions de cel serè al migdia, a la latitud de l'estació, pot superar els 1.000 W/m² a l’estiu i quedar-se prop de 450-500 W/m² a l’hivern.

UV (índex UVI): : el calcula a partir del sensor UV, que té una incertesa de l’ordre de ±1 punt d’UVI i una resposta que no coincideix perfectament amb l’espectre aritmètic de l’OMM. Convé presentar-lo com a valor indicatiu, no com a mesura de referència.

Nocturn: de nit tots dos n'han de marcar 0.

S'estructura en 5 nivells de risc estàndard definits per l'OMS:

🌙 CONTEXT ASTRONÒMIC.

Sortida i posta del sol: no depèn de l’estació; es calculen amb un algoritme astronòmic (per exemple NOAA o la llibreria astral/suncalc) a partir de la latitud de l'estació 41,7850° N, longitud 1,8361° E i la zona horària Europe/Madrid, que gestiona sola el canvi d’horari estiu/hivern. Defineix si la sortida i la posta es refereixen als llimbs superiors del Sol (criteri estàndard, amb refracció, a -0,833°), i tenint en compte que l’altitud és de 330 m i el relleu de l’entorn (Montserrat, serralada Prelitoral) poden fer que el Sol visible surti més tard o es pongui abans que el valor teòric.

Sortida i posta del sol: Hora local en què el Sol surt i es pon a l’estació, i durada del dia.

Fase lunar: Aspecte de la Lluna segons la seva il·luminació (nova, quart creixent, plena, quart minvant) i percentatge il·luminat.

🌡️ TEMPERATURA AVUI.

Temperatura actual: Temperatura exterior real de l'aire mesurada a l'ombra i protegida del sol directe.

Màxima d'avui: Temperatura més alta registrada des de la mitjanit.

Mínima avui: Temperatura més baixa registrada des de la mitjanit.

Tendència: Indica si la temperatura actual puja, baixa o es manté estable, finestra de 30 minuts.

Sensació: la sensació tèrmica és com el nostre cos percep realment la  temperatura ambient, el cos humà no nota només l'aire, sinó que interacciona amb diferents factors ambientals.

Valor de lectures directes de l'estació.

🌫️ BOIRA.

Risc de boira: Estimació de la probabilitat de formació de boira quan coincideixen una elevada humitat, temperatures favorables i poc vent.

Humitat elevada: L’aire ha d’estar gairebé saturat de vapor d’aigua (humitat relativa propera al 100%).

Refredament: La temperatura ha d’arribar al punt de rosada, quan el vapor es condensa en gotes líquides.

Nuclis de condensació: Pols, sal marina, fum o contaminació actuen com a suport perquè s’hi adhereixin les gotes.

Vent feble o inexistent: El vent intens barreja les capes d’aire i impedeix que la boira s’estabilitzi.

Què es considera boira:

Boira: gotetes d’aigua en suspensió que redueixen la visibilitat a menys d’1 km. 

Boirina: visibilitat superior a 1 però inferior a 10 km i humitat relativa ≥ 70 %. 

Calitja: visibilitat superior a 1 però inferior a 10 km i humitat relativa < 70 %.

Aquesta previsió la genera un algorisme basat en diversos paràmetres, tot i ser força precisa, només és orientativa.

L'atmosfera, està en constant evolució i canvi, i l’estació meteorològica mesura contínuament el microclima local i fa prediccions segons les condicions del moment. Per això, és normal que variïn diverses vegades al dia.

En algunes situacions podem veure:

🌁 Probable formació de boira (a uns ~150 m, d'alçada, 45.1 min)

Aquest missatge ens indica que fa 45,1 minuts que es mantenen les condicions perquè es formi la boira, i que la base teòrica on comença a condensar-se està a uns 150 metres d'alçada sobre el terra.

No vol dir que ja la "tinguem" present, sinó que el procés de formació porta aquest temps en marxa (per això el text diu "Probable formació").

📊 PRESSIÓ

Actual: Pressió atmosfèrica relativa, en aquest moment, reduïda al nivell del mar (hPa).

Tendència: Variació de la pressió en les últimes 3 hores (hPa) i el que indica: en alça, estable o en baixada.

Màxima: Valor més alt de pressió registrat avui (hPa).

Mínima: Valor més baix de pressió registrat avui (hPa).

Tendència: el criteri estàndard (OMM) és la variació en 3 hores. Com a referència orientativa: més de ±1,6 hPa/3 h és un canvi ràpid; entre ±0,1 i ±1,6, canvi lent; per sota de ±0,1, estable.

Màxima i mínima: indica que són del dia (des de les 00:00). Si prefereixes els valors de les últimes 24 h, caldria canviar l’etiqueta per no confondre.

Nota: La unitat estàndard és l'hectopascal (hPa), equivalent al mil·líbar (mb).

Valor de lectures inicials directes de l'estació.

🔮 PREDICCIÓ LOCAL A 6 - 12h.

El Model de Predicció Híbrid "Zamgerloc"

L'estació meteorològica incorpora un motor de predicció a curt termini (6-12 hores) de desenvolupament propi, denominat "Zamgerloc". A diferència dels models meteorològics globals de baixa resolució, aquest algoritme està dissenyat específicament per interpretar la microclimatologia local, oferint una tendència evolutiva del temps amb un alt grau de personalització per a la nostra ubicació geogràfica.

Què mesura i com ho fa

El sistema no es limita a mostrar les dades actuals, sinó que analitza la interacció dinàmica de quatre variables fonamentals en temps real, utilitzant una finestra d'observació de 3 hores:

- La pressió atmosfèrica absoluta i la seva tendència (alcista, baixant o estable).

- Les variacions tèrmiques significatives (escalfament o refredament sobtat).

- Els nivells d'humitat relativa.

- La direcció i el comportament del vent.

L'algoritme processa aquestes dades mitjançant un sistema de tres capes de decisió: primer, estableix un escenari base segons l'evolució de la pressió; segon, aplica ajustos automàtics si es detecten canvis tèrmics bruscos que puguin indicar l'arribada de fronts atmosfèrics; i tercer, aplica regles heurístiques calibrades per a la nostra geografia. Aquesta última capa permet detectar riscos de precipitació local (com l'entrada d'humitat mediterrània amb vent de llevant) que els models generals sovint passen per alt.

Interpretació dels resultats

Els resultats que ofereix el model Zamgerloc s'expressen en llenguatge natural i tenen un caràcter probabilístic i de tendència. Per a una correcta lectura, és important distingir entre dos conceptes que el sistema mostra per separat:

- La Tendència (Predicció): Indica el que l'algoritme preveu que passarà en les properes hores. Les frases utilitzen un llenguatge d'evolució, com ara: "Estabilitat consolidada", "Tendència a empitjorar: possibles ruixats", "Inestabilitat matinal, estabilització després" o "Situació tempestosa, però amb tendència a calmar".

- L'Estat Actual (Realitat): Indica els fenòmens que els sensors estan detectant en aquest mateix instant (per exemple: "Precipitació activa", "Gelada" o "Vent fort").

Aquesta separació evita la confusió habitual de veure una predicció de "millora" mentre encara està plovent, ja que la predicció es refereix a l'evolució futura, no a l'instant present.

En resum, el sistema Zamgerloc representa un valor afegit de l'estació, oferint una lectura intel·ligent i contextualitzada de l'atmosfera, molt més acurada per al nostre entorn immediat que les prediccions genèriques de grans àrees.

L'atmosfera, està en constant evolució i canvi, l’estació meteorològica mesura contínuament el microclima local i fa prediccions segons les condicions del moment. Per això, és normal que variïn diverses vegades al dia.

🔮 ESTAT DEL CEL

L'Estat del cel és una descripció general de la situació meteorològica prevista. El sistema converteix el codi meteorològic proporcionat per la previsió en una descripció fàcil d'entendre.

Les situacions que es poden mostrar són:

• Cel clar ☀️ : No es preveu presència significativa de núvols.
• Núvols / Intervals ⛅ : Presència de núvols amb intervals de cel més o menys obert.
• Boira 🌫️ :  Previsió de boira.
• Pluja 🌧️ :  Es preveu precipitació en forma de pluja.
• Neu ❄️ :  Es preveu precipitació en forma de neu.
• Tempesta ⚡ : La previsió contempla situació de tempesta.
• Variable 🌤️ :  Situació que no encaixa en les categories anteriors.

Aquest text és una simplificació del codi meteorològic de la previsió. No representa una observació directa de les condicions atmosfèriques, sinó el resultat de la previsió disponible per a aquell període.

Aquesta previsió la genera un algorisme basat en diversos paràmetres, tot i ser força precisa, només és orientativa.

Dades obtingudes de Model meteorològic. Més Info >aquí<

🔮 FORÇA DE LA PRECIPITACIÓ.

La indicació «Força» proporciona una classificació de la precipitació prevista a partir de la quantitat total de precipitació prevista per al dia, expressada en mil·límetres.

El sistema utilitza les categories següents:

Nula: 0 mm

Feble:  més de 0 mm

Moderada:  a partir de 2 mm

Intensa:  més de 15 mm

Tempesta:  quan la previsió meteorològica indica tempesta

Aquesta classificació permet diferenciar dues coses que sovint es confonen: el risc que plogui i la quantitat de precipitació prevista.

Per exemple: una probabilitat de pluja elevada no implica necessàriament una precipitació abundant. La probabilitat i la quantitat són dues dades diferents.

Dades obtingudes de Model meteorològic. Més Info >aquí<

🔮 PREVISIÓ PER FRANGES HORÀRIES.

La previsió incorpora tres franges del dia:

🌅 Matí: de 08:00 a 13:00

☀️ Tarda: de 14:00 a 19:00

🌙 Nit: de 20:00 a 23:00

Per a cada franja es mostra el valor màxim de probabilitat de precipitació previst dins d'aquell període.

Per tant, el percentatge que apareix al costat de «Matí», «Tarda» o «Nit» no és una mitjana de les hores de la franja, sinó el valor més alt de probabilitat de precipitació que la previsió dona per a aquell període.

Aquesta informació permet veure amb més detall en quin moment del dia existeix una major probabilitat de precipitació.

Aquesta previsió la genera un algorisme basat en diversos paràmetres, tot i ser força precisa, només és orientativa.

Dades obtingudes de Model meteorològic. Més Info >aquí<

🔮 TEMPERATURA MÀXIMA I MÍNIMA.

A la part inferior de cada targeta es mostren la temperatura màxima i la temperatura mínima previstes per al dia, en graus Celsius.

La temperatura màxima correspon al valor màxim previst per a aquell dia, mentre que la mínima correspon al valor mínim previst.

Aquestes dues dades permeten tenir una referència ràpida de l'amplitud tèrmica prevista entre les temperatures més baixa i més alta del dia.

Dades obtingudes de Model meteorològic. Més Info >aquí<

🔮 COM INTERPRETAR LA PREVISIÓ.

Per obtenir una visió més completa, les dades no s'han d'interpretar de manera aïllada.

Per exemple:

🌧️ Pluja · 70 % · Moderada (8 mm)

indica tres coses diferents:

• Pluja: és l'estat meteorològic previst.
• 70 %: és la probabilitat màxima de precipitació prevista.
• 8 mm: és la quantitat total de precipitació prevista per al dia.

Les tres dades descriuen aspectes diferents de la mateixa previsió i, juntes, permeten entendre millor la situació meteorològica prevista.

Aquesta previsió la genera un algorisme basat en diversos paràmetres, tot i ser força precisa, només és orientativa.

Dades obtingudes de Model meteorològic. Més Info >aquí<

🌻 QUALITAT DE L'AIRE I PÒL·LENS

Sobre les dades de qualitat de l'aire

Dades del model CAMS (Copernicus Atmosphere Monitoring Service), que combina satèl·lit, estacions en superfície i simulació numèrica per estimar la qualitat de l'aire amb una resolució d'uns 10x10 km.

Els llindars (bo, moderat, dolent...) segueixen les Guies de qualitat de l'aire de l'OMS (2021).

Nota: les dades indicades, són una estimació de model, no una mesura directa a Santpedor.

PM10 — Partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 10 micròmetres. Inclouen pols, pol·len, espores i partícules de combustió. Poden penetrar fins a les vies respiratòries superiors. El valor guia de l'OMS és 45 µg/m³ (mitjana de 24 h).

PM2.5 — Partícules fines, de diàmetre inferior a 2,5 micròmetres. Són més perilloses que les PM10 perquè arriben fins als alvèols pulmonars i poden passar al torrent sanguini. Provenen sobretot de combustió (trànsit, calefacció, indústria). Valor guia OMS: 15 µg/m³ (24 h).

Pols sahariana — Episodis d'intrusió de pols mineral procedent del desert del Sàhara, transportada per vents en alçada (sovint capa d'aire saharià) i que pot elevar puntualment els nivells de PM10 sense que hi hagi una causa d'emissió local. El model CAMS distingeix la fracció de pols desèrtica de la resta de PM per identificar aquests episodis.

CO (monòxid de carboni) — Gas incolor i inodor procedent de combustions incompletes (trànsit, calefaccions). A l'aire exterior sol tenir concentracions baixes, però és un bon indicador d'emissions de combustió local.

NO2 (diòxid de nitrogen) — Gas generat principalment pel trànsit (motors dièsel) i processos de combustió industrial. Irritant de les vies respiratòries i precursor de la formació d'ozó troposfèric. Valor guia OMS: 25 µg/m³ (24 h).

O3 (ozó troposfèric) — A diferència de l'ozó estratosfèric (que ens protegeix de la radiació UV), l'ozó a nivell del sòl és un contaminant secundari: es forma per reacció fotoquímica entre NOx i compostos orgànics volàtils sota radiació solar intensa. Per això sol tenir els valors més alts a l'estiu i al migdia/tarda. Valor guia OMS: 100 µg/m³ (mitjana de 8 h).

SO2 (diòxid de sofre) — Gas procedent de la combustió de combustibles amb contingut de sofre (indústria, alguns processos energètics). Avui dia, a zones sense indústria pesant propera, sol presentar valors baixos i estables.

Nivells de pol·len.

Unitat de mesura: Es calcula en quantitat de grans per metre cúbic d'aire (grans/m³).

Bedoll: Un dels principals al·lergògens d'arbre a la primavera.

Gramínies: El pol·len més comú i causant de la majoria d'al·lèrgies a finals de primavera i estiu.

Olivera: Clau en regions mediterrànies durant el maig i juny.

Vern: Pol·len primerenc que apareix a finals d'hivern i inici de primavera.

Ambrosia i Artemísia: Pòl·lens típics de finals d'estiu i tardor.

Dades obtingudes de Model meteorològic. Més Info >aquí<

🌻 L'ESTACIÓ COMENTA

«L'estació ens parla» és una funcionalitat que tradueix les dades de l'estació meteorològica en un breu explicatiu en llenguatge humà i en català.

El sistema analitza la temperatura, la humitat i el vent (velocitat i direcció) i genera un missatge que descriu la situació actual i el confort tèrmic del moment.

Com es generen els missatges?

Captura de dades: es recullen la temperatura, la humitat relativa i el vent (velocitat i direcció) de l'estació.

Anàlisi tèrmica: es valora la combinació de temperatura i humitat (fred, fresc, confort, calor o xafogor), incorporant la sensació tèrmica pel vent (wind chill) quan fa fred.

Anàlisi del vent: es classifica la intensitat del vent segons l'escala de Beaufort i se n'indica la direcció (Tramuntana, Gregal, Llevant...).

Consell del moment: s'hi afegeix una recomanació breu adaptada a la situació (calor, fred, vent fort o confort), diferenciant si és de dia o de nit segons la posició real del sol.

Nivells d'avís: cada missatge s'acompanya d'un nivell (normal, avís o alerta) segons la intensitat del fenomen detectat.

Freqüència d'actualització

L'estació envia una nova lectura cada 300 segons (5 minuts), i el text es regenera automàticament en cada actualització.

Aquesta presentació la genera un algorisme basat en diversos paràmetres, tot i ser força precisa, només és orientativa.

Basat en valors de lectures directes de l'estació.